ELS
POBRES AL COSTAT DEL MAR
El quadre
de Pablo Picasso, els pobres al costat
del mar, m’inspira diverses coses. Una, evidentment, és la tristesa. Quan
un mateix veu qualsevol pobre pensa en que segur que ell no ha triat aquesta
vida, i això és el que jo veig en aquest quadre. Veig, que ells no tenen roba
suficient per passar una nit al carrer com sembla que faran. També em sento
molt malament pel nen que està allà al costat dels seus pares. Un nen de la
seva edat, més o menys uns deu anys, ha de tenir la oportunitat de ser alguna
cosa més en la vida però segurament no la tindrà ja que no pot anar a la
escola. Una família en aquestes condicions no hi podria existir en el món, però
per desgràcia, n’hi ha. Més de les que ens pensem.
Joan Álamo