ELS POBRES AL COSTAT DEL MAR

El quadre de Pablo Picasso, els pobres al costat del mar, m’inspira diverses coses. Una, evidentment, és la tristesa. Quan un mateix veu qualsevol pobre pensa en que segur que ell no ha triat aquesta vida, i això és el que jo veig en aquest quadre. Veig, que ells no tenen roba suficient per passar una nit al carrer com sembla que faran. També em sento molt malament pel nen que està allà al costat dels seus pares. Un nen de la seva edat, més o menys uns deu anys, ha de tenir la oportunitat de ser alguna cosa més en la vida però segurament no la tindrà ja que no pot anar a la escola. Una família en aquestes condicions no hi podria existir en el món, però per desgràcia, n’hi ha. Més de les que ens pensem.

Joan Álamo